La tortuga verda (Chelonis mydas) :
1. Classificació :
Regne: Animal
Phillum: Cordats.
Sub Phillum: Vertebrats.
Classe: Rèptils.
Ordre: Tustudines.
Família: Cheloniidae
Gènere: Chelonia
Espècie: Chelonia mydas
Existeixen dues subespècies de tortuga verda :
Chelonia mydas mydas
Chelonia mydas agassizii
2. Morfologia :
És la tortuga marina de closca dura més gran del planeta. Esptallar oval de color verd oliva, tot i que depenent del lloc on visquin poden presentar colors marronosos o fins i tot negre. Sovint presenten unes taques fosques, donant-li un efecte jaspiat. El plastron és lleugerement groguenc o blanc crema. Tenen només quatre plaques costals.
Tenen al morro un parell d'escames frontals, amb els marges clars, que permet distingir-les a simple vista d'altres grans tortugues marines com les carey.
En estat adult poden arribar als 150 cm de longitud i als 205 Kg de pes.
Tenen el cap petit comparat amb la resta del cos, Els mascles són més grans que les femelles, i tenen la cua més llarga que els sobresurt de la closca. No poden amagar el cap a l'interior de la closca.
La diferència entre les dues subespècies Chelonia mydas mydas i Chelonia mydas agassizii, ademés de la distribució geogràfica, està en el tamany i l'amplada. La Chelonia mydas mydas també coneguda com a tortuga verda atlàntica, és la que pot trobar-se per tot l'oceà atlàntic i entrar al mediterrani, té la closca més petita i estreta que la Chelonia mydas agassizii, coneguda també com la tortuga verda de l'est del pacífic, tot i que es pot veure des d'Alaska fina a Xile.
Prefereixen aigües amb temperatures superiors als 20ºC.
3. Distribució geogràfica :
Es poden trobar a tots els mars i oceans, tot i que les seves preferències per temperatures càlides les fa més habituals als màrs càlids i tropicals en aigües costaneres.
Al mediterrani, tot i que es considera rara, li queden encara dues àreas de nidificació a Xipre i Turquia.
Són bones nadadores i poden fer llargues distàncies per posar els ous al mateix lloc on van nèixer.
4. Cicle Vital :
Assoleixen la seva maduresa sexual entre els 10 i 24 anys. En època d'aparellament els mascles competeixen per les femelles. Les còpules es produeixen a prop de la costa i poden durar força estona. Mentre duren el mascle i la femella van a la deriva. D'una sola còpula la femella pot emmagatzemar esperma per fer vàries postes. Les femelles posen ous cada 3-6 anys.
Una vegada la femella ha estat fecundada, surt a la platja de nit, on excavarà nius molt profonds, de més d'un metre, una vegada excavat, diposita els ous, entre 100 i 200,i tapa el pou. El treball és tan esgotador que sovint per tornar a l'aigua ha d'esperara a que pugi la marea.
Els ous d'un tamany similar a pilotes de ping pong, romandran enterrats entre 40 i 72 dies, moment en el qual eclosionaran i en sortiran unes tortugues amb la closca tova, que poden ser depredades per molts éssers vius :
- si l'ecolsió es produeix de dia : hi ha gavines, garces, cornelles, gossos o porcs asilvestrats disposats a alimentar-se de les petites tortugues.
- de nit : els grans crancs poden alimentar-se d'elles.
Una vegada aconsegueixin arribar al mar, encara els quedaran dos anys per endavant, en els que poden ser devorades per tota una sèries d'enemics naturals, sobretot peixos.
Al principi les tortugues són carnívores, i s'alimenten d'animals marins, però amb els anys van augmentant el consum d'aliment vegetal i en estat adult són estrictament vegetarianes (Ernst, 1994), alimentant-se fonamentalment d'algues feofícies o de fanerògames marines com la posidònia.
5. Estat de conservació :
A tots els seus enemics naturals cal sumar-li l'home que pot afectar a les seves poblacions de diverses formes
- agafant els seus ous.
- capturant als exemplars adults, perquè a partir del teixit cartilaginós que uneix les plaques óssies de la seva closca, se n'extreu la matèria primera per fer la sopa de tortuga.
- alterant les seves zones de nidificació. Les tortugues verdes posen els ous on van neixen, i per tant si aquest lloc ha estat colonitzat per l'home, té molt poques possibilitats de no desaparèixer.
Actualment aquesta espècie està en perill d'extinció.
6. Curiositat :
Els mascles no surten quasi mai de l'aigua, però en algunes ocasions s'ha vist a C helonia mydas agassizii prenent el sol amb albatros, i foques a la platja (Pitchard, 1967).
