EL DOFÍ COMÚ (Delphinus delphis, Linnaeus 1758):
1. Classificació:
Regne: Animal
Phillum: Chordata.
Sub Phillum: Vertebrats.
Classe: Mammalia.
Ordre: Cetacea.
SubOrdre: Odontoceti
Família: Delphinidae.
Gènere: Delphinus
Espècie: Delphinus delphis.
2. Origen del nom:
El nom correspon a la paraula dofí en llatí i grec respectivament: Delphinus delphis, ja que era l'espècie més familiar per aquestes cultures.
Altres noms són:
Delfín común (castellà), Izurde arrunta (vasc), Golfiño común (gallec), common dolphin (anglès), dauphin commun (francès), golfinho comun (portuguès), gemeiner delphin (alemany).
3. Morfologia:
Talla d' 1,70 a 2,60 metres. Els mascles són lleugerament més grans que les femelles. El pes és d'uns 80 kg. Cap convex amb un bec ben diferenciat. De 40 a 65 dents còniques a cada mitja mandíbula.
Les aletes pectorals són curtes i lleugerament furcades. L'aleta dorsal alta, situada en posició central i de forma falciforme. La caudal és còncava amb una entalladura al mig.
Dors de color gris blavós a marró fosc, flancs amb un dibuix amb forma de V, que el divideix en dues zones, una anterior més groguenca i la posterior grisosa. Ulls envoltats de negre. Una banda fosca que va des de la mandíbula inferior fins a les pectorals. Les aletes pectorals, dorsal i caudal negres o marró negroses.
4. Distribució geogràfica:
És la segona espècie més freqüent a la nostra regió. Està present en aigües temperades, subtropicals y tropicals de tot el món. Les poblacions atlàntica i mediterrània són aparentement independents.
Espècie pelàgica i gregària tot, que en ocasions es troba en aigües poc profundes, de manera més regular que el dofí llistat. Poden anar en grups de cents o mils individus. Alguns autors donen agrupacions de 6 a 76 individus per grup al Mediterrani.
5. Cicle Vital:
S' alimenta de peixos petits com poden ser el lluç, la sardina, anxoves, bacallà, etc. i cefalòpodes. Presenten una conducta grupal i cooperativa al caçar (igual que altres espècies de cetacis).
Arriben a la maduresa sexual cap els 3-4 años. El cicle reproductiu de la femella dura de 1 a 2 anys, amb una gestació d' 11 mesos.
L'època de concepció no està ben definida. Sembla que, el màxim nombre de naixements és a les poblacions del Pacífic Nord cap a març-abril i septembre-octubre i les del mar Negre entre juny i setembre.
Té pocs predadors: taurons, orques, falses orques i l'home.
6. Estat de conservació:
Sembla ser que ha patit una important regresió al Mediterrani però no es coneixen les causes.
Inclòs al Catálogo Nacional de Especies Amenazas (Mediterráneo) com a "vulnerable" des de l'Ordre de 10 de març de 2000.
Inclòs a l' Apèndix II del Conveni CITES (inclou les espècies que no es troben necessariament en perill d'extinció però el seu comerç s'ha de controlar per a evitar una utilització incompatible amb la seva supervivència.)
Amenaces: la contaminació (particularment d'organoclorats), Les captures per a fer-lo servir d'esquer, les xarxes de pesca de deriva i d'encerclament i l'ecoturisme.
Mesures de conservació: Manteniment de la prohibició de les xarxes de deriva i de la captura deliverada. Control d'altres activitats pesqueres. Reducció dels abocaments contaminants amb derivats del clor. Regulació de l'ecoturisme.
7. Curiositats:
Acostuma a jugar a la proa dels baixells. La velocitat mitjana és 3-5 nusos però pot arribar a 25 nusos.
El seu ritme respiratori és d' uns 5 a 20 seg. i la durada màxima d'immersió de 8 min.
Es pot associar amb altres espècies com Stenella coeruleoalba.
8. Links d'interés:
http://www.mma.es/conserv_nat/acciones/esp_amenazadas/html/catalogo/Vertebrados_Mamiferos/VER408.htm