El Catxalot (Physeter macrocephalus Linnaeus, 1758 )
1. Classificació:
Regne: Animalia
Phillum: Chordata
Sub Phillum: Vertebrata
Classe: Mammalia
Ordre: Cetacea
Subordre: Odontoceti
Família: Physeteridae
Gènere: Physeter
Espècie: Physeter macrocephalus
2. Altres noms:
El nom prové de: Physeter = soplador i macrocephalus = cabeza grande
Cachalote (espanyol), Katxalotea (basc)
Sinonimia con Physeter catodon.
Linné el va classificar com a dues espècies diferents: Physeter catodon (Physeter=soplador i catodon=dientes solo en el mandibular) i Physeter macrocephalus. Actualment se sap que és una mateixa espècie, i s'utilitza bàsicament com a nom Physeter macrocephalus.
3. Morfologia:
Poden arribar a 20 metres de longitud (les femelles són molt menors, arriben a 12 metres) i 50 tones de pes els mascles i les femelles 20.
El cap avarca més d'una tercera part de la longitud total del cos. Té un perfil quadrangular.
Al cap, presenta un gran depòsit d'un líquid oliós i transparent, que al principi es va confondre amb esperma seminal i per tant fou denominat senzillament esperma o oli de catxalot, tot i que químicament no té res a veure amb l'oli. Al contacte amb l'aire, aquesta substància es solidifica agafant un color blanc i ha sigut molt utilitzada en l'elaboració d'espelmes, com a lubricant i avui en dia en perfumeria formant part de pomades, cremes i barres de llavis.
Presenta un sol espiracle, situat dalt i a l'esquerra del cap i com el conducte que condueix a l'orifici és oblic, fa que l'esbufec sorgeixi projectat endavant, al voltant de 5 metres d'alt (el que permet la seva identificació) .
Petites aletes pectorals i no té aleta dorsal, però té una mena de protuberàncies al dors. Aleta caudal de fins a 4,5 metres d'amplada i pot veure's a la superfície abans d'una immersió prolongada.
Color gris a blavós, més clar al ventre.
Només té dents a la part inferior de la mandíbula que és desproporcionadament petita en relació amb el cap. El nombre de peces varia de 18 a 30 a cada costat, que encaixen a uns buits a la mandíbula superior. Són d'un ivori de gran qualitat, totes iguals i puntegudes.
Intestí sorprenentment llarg, pot arribar a 160 m . De longitud, s'hi troba en ocasions una substància gris, d'olor desagradable quan està fresca, anomenada àmbar gris. No se sap perquè serveix, però si que l'animal es pot arribar a desprendre's ja que s'han trobat trossos surant en alta mar o a les platges. Es creu que podrien ser vomitades pels catxalots i serien concrecions de l'aparell digestiu determinades per pics cornis i indigeribles dels calamars. Poden arribar a pesar 500 kg .
3. Distribució:
Normalment viuen en bancs que els anglesos anomenes schools, formades per 10 a 20 femelles i joves de totes les edats, sota el comandament d'un vell mascle.
Els grups de femelles i joves es mantenen sempre en aigües càlides, mai per sobre del 40 º de latitud nord i sota dels 40º latitud sud. Els sorters en canvi si que visiten aigües fredes, arribant als pols en les temporades càlides i tornant als tròpics en l´`època de la reproducció.
És relativament freqüent al Mediterrani occidental, ja que les condicions ambientals poden permetre que hi visquin tot l'any (DI NATALE & MANGANO (1985)). De totes maneres els coneixements de la seva biologia són molt escasos en aquesta zona. Hi ha estudis, basats en les vocalitzacions, que podrien indicar que les poblacions mediterrànies són autòctones.
4. Alimentació:
La dieta principal són pops i calamars gegants del gènere Architeutis , amb els que tenen grans lluites, del que donen fe les ferides i cicatrius que presenten a la pell. Normalment s'ha de conformar amb devorar algun tentacle.
La talla mitjana de pops i calamars consumits és d'un o dos metres. A dins de l'estómac s'hi ha trobat fins a cent.
Per a capturar les seves preses, baixa a grans profunditats, poden estar-hi fins a una hora. Rastreja el fons amb la mandíbula inferior estesa, de manera que al contactar amb una presa es tanca com un parany. En aquest moment, inicia un ascens a gran velocitat, que mata a la presa degut a una descompressió. Els combat entre el catxalot i els calamars gegant es produeixen quan el catxalot intenta treure a la superfície al calamar mentre que aquet intenta mantenir-lo a les profunditats per a ofegar-lo.
Els peixos completen la dieta. També poden menjar alguna foca.
5. Cicle reproductiu:
Quan arriba l'època de cel, es produeixen lluites entre els mascles solitaris i els que tenen un harem. El coneixement de la reproducció és confús.
L'apariament es produeix en diverses postures i no necessàriament en posició vertical com a les balenes. La còpula té lloc a l'època càlida. La gestació dura de 10 a 16 mesos. Normalment neix una sola cria que oscil·la amb un tamanys de 3 a 5 metres i pesa quelcom més d'una tona.
El període de lactància pot durar fins a dos anys.
Després només es reprodueixen cada 4-5 anys.
Els catxalots es preocupen molt dels petits.
6. Estat de conservació:
Les xarxes de deriva són una de les principals causes de la regressió de les poblacions, juntament amb la contaminació.
Està protegida internacionalment des de 1985.
S'ha inclós el cachalote como VULNERABLE en el Catalogo Nacional de Especies Protegidas publicat en el BOE el 24 de Març de 2000.
7. Curiositats:
Són molt àgils i donen grans salts sobre la superfície, o colpegen l'aigua amb la cua. Són molt intel·ligents i juganers.
La seva importància econòmica radica, en el esperma, espermaci o oli de catxalot, també l'ivori de les seves dents, part de la seva pell i l'àmbar gris que s'origina a les seves entranyes.
L'ivori és utilitzat pels mestres japonesos per a fer petits ornaments i estatuetes
A l'àmbar gris, molts pobles li atribueixen propietats afrodisíaques.
Se sap que "Moby Dick", la novel·la de Herman Melville publicada en 1851, d'haver existit, seria un catxalot albí i no una balena.
És el bucejador que arriba a més profunditat de tots els mamífers marins, con una apnea récord de 2 hs. 18'
És una de les espècies que presenta varaments massius.
8. Més informació:
http://www.mma.es/conserv_nat/acciones/esp_amenazadas/html/catalogo/Vertebrados_Mamiferos/VER407.htm